La trucada de les nou del matí que et deixa venut
Truca una senyora de Sant Cugat i pregunta quant costa netejar una catifa. Tu no saps la mida, ni el material, ni si té serrell, ni si hi ha hagut un gos malalt a sobre. Dius una xifra per no quedar malament, i quan arribes a casa seva resulta que són vuit metres quadrats de llana amb taques antigues. O et menges la diferència o comences la relació discutint.
Aquesta escena passa cada setmana a totes les empreses del sector, a Vic, a Reus i al Maresme. La causa no és la mala fe del client: és que no tens una llista de preus escrita i pensada. Sense llista, cada trucada és una negociació nova i cada treballador diu una cosa diferent.
Aquesta guia explica com construir aquesta llista i deixar-la funcionant dins del programa de gestió que facis servir, de manera que el preu surti sol quan es crea la comanda.
Tria la unitat abans que el número
El primer error és començar pel preu. Comença per la unitat de cobrament, perquè és la que et protegeix. A la neteja de catifes, la unitat natural és el metre quadrat: mesures, multipliques i el número no depèn de l'ull de ningú.
Però no tot es cobra igual. Els coixins, les catifes petites de bany i les cortines funcionen millor per unitat. Un servei de tapisseria a domicili es cobra per hora. Una bugaderia d'empresa cobra per quilo. I hi ha feines que s'ofereixen com a paquet tancat, per exemple una casa sencera abans de Nadal.
ProTakip permet definir cada article amb la seva unitat —metre quadrat, unitat, quilo, hora o paquet—, de manera que en una mateixa comanda hi pot haver línies mesurades i línies comptades. Aquesta barreja és el que fa que la llista aguanti la realitat.
Diferencia per material i per dificultat, no per client
La segona regla és que el preu ha de dependre de la peça, no de la cara del client. Si cobres més a qui sembla que pot pagar, tard o d'hora dues veïnes del mateix replà compararan preus i perdràs les dues.
Fes categories clares i defensables: sintètica de pèl curt, sintètica de pèl llarg, llana, catifa feta a mà o d'origen oriental, moqueta, pell. Cada categoria és un article amb el seu preu per metre quadrat. Quan expliques al client que la llana demana un altre procés i un temps d'assecatge diferent, el preu deixa de semblar arbitrari.
Afegeix-hi una categoria per a peces delicades on el marge d'error és alt. Val més tenir un preu més alt i acabar fent un descompte que dir un preu baix i haver-lo de pujar amb la peça ja a la nau.
Els extres són on hi ha el marge
La feina bàsica competeix en preu; els extres no. Escriu-los tots com a serveis addicionals amb línia pròpia perquè el client els vegi i entengui què paga: tractament de taques concretes, eliminació de pèl d'animal, tractament antiàcars, desodorització, impermeabilització, reparació de serrell, recollida fora de la zona habitual, servei urgent en quaranta-vuit hores.
Un extra que apareix com a línia és una venda; el mateix extra fet «de regal» és marge perdut i, a més, ensenya el client que allò no val res. Al pàgina de neteja de catifes hi ha com queden aquestes línies dins de la comanda i al tiquet.
Posa un mínim de servei que cobreixi el desplaçament
Anar a buscar una catifa petita a un poble a vint minuts i tornar-la costa gairebé el mateix que anar a buscar-ne sis. Sense un mínim de servei, aquesta feina et fa perdre diners amb l'aparença de facturar.
Fixa un import mínim per recollida i, si treballes en una zona àmplia com el Bages, l'Empordà o el Vallès, defineix un extra de desplaçament per a les poblacions més lluny. Una alternativa que funciona bé és agrupar per dies: dimarts la zona nord, dijous la zona sud, i sense mínim si el client accepta esperar al dia de la seva zona.
Aquesta segona fórmula té un avantatge que no es veu de seguida: converteix una condició econòmica en una condició de calendari. El client no sent que li cobres més per viure lluny, sinó que li ofereixes el dia en què hi ets. La conversa deixa de ser una negociació de preu i passa a ser una qüestió d'agenda, que és molt més fàcil de tancar per telèfon.
Descomptes amb regla, no per cansament
Els descomptes no són dolents; el que és dolent és improvisar-los. Decideix per endavant tres o quatre casos on rebaixes i el motiu: volum a partir de cert nombre de metres, clients d'empresa amb recollida periòdica, temporada baixa, o el segon servei del mateix any.
Escriu-los i comunica'ls a l'equip. Així qui atén el telèfon pot concedir un descompte sabent fins on pot arribar, i tu deixes de ser l'única persona que pot tancar un preu. Quan la feina és gran, en comptes de negociar de paraula envia un pressupost amb línies, IVA inclòs o exclòs, bestreta i data de validesa; el client hi veu el valor desglossat i el document caduca sol.
Revisa la llista dues vegades l'any
Els costos no avisen: puja el gasoil, puja el producte, puja el lloguer de la nau. Una llista que no es toca durant tres anys acaba pagant-la tu. Marca dues dates fixes, per exemple el gener i el setembre, i revisa-la encara que decideixis no canviar res.
Per revisar bé necessites dades, no sensacions. Els informes i la caixa de ProTakip et diuen quins articles es venen més, quins clients aporten de veritat i com han anat els ingressos i les despeses per període. Amb això veuràs coses incòmodes i útils: potser la categoria on més treballes és la que menys marge deixa.
Deixa la llista funcionant dins del programa
Una llista que viu en un full imprès a la paret es queda desactualitzada en un mes. Introdueix els articles al catàleg amb el seu preu i la seva unitat i deixa que el preu surti sol quan es crea la comanda. Qui recull ja no ha de calcular res ni recordar res.
Amb la llista al programa, el missatge que rep el client per WhatsApp pot portar l'import correcte des del primer moment; el manual d'avisos al client explica com plantejar aquests textos. El seguiment del que queda per cobrar és al manual de cobraments i saldo pendent, i si el que et frena és que tens els preus en un altre sistema, el manual de migració de dades explica com traslladar-ho. Si el teu cas és el d'una bugaderia amb clients d'empresa, mira també el programa per a tintoreries i bugaderies, i si fas neteja a domicili, el programa per a empreses de neteja.
Preguntes freqüents
Convé cobrar per metre quadrat o per peça?
Depèn de l'article. Les catifes i les moquetes es controlen millor per metre quadrat, perquè el preu no depèn de l'apreciació de ningú. Els coixins, les catifes petites o les cortines funcionen per unitat, i la bugaderia d'empresa acostuma a anar per quilo.
Com puc donar un preu per telèfon sense equivocar-me?
Donant una forquilla per categoria i confirmant l'import en el moment de la recollida, quan es mesura la peça. Si el client vol tancar-ho abans, el més segur és enviar un pressupost amb línies i data de validesa.
Val la pena tenir un import mínim per servei?
Sí, si fas recollida a domicili. Un desplaçament per a una sola peça petita costa gairebé el mateix que un desplaçament per a sis. El mínim, o un extra per zona allunyada, evita que aquestes feines et costin diners.
Cada quan s'hauria de revisar la llista de preus?
Dues vegades l'any funciona bé. El que no convé és revisar-la per sensació: mira els informes de vendes per article i la caixa del període abans de decidir on tocar.
Puc tenir preus diferents per a clients d'empresa?
Sí. La via habitual és definir condicions per volum o per servei periòdic i deixar-les per escrit en un pressupost acceptat, de manera que tot l'equip apliqui el mateix criteri.